dissabte, 5 de maig del 2012

FASE 3 Observar i participar en exploracions diagnòstiques per identificar aquells aspectes que es pretenen explorar en funció de la demanda rebuda i quins són els instruments (proves i tests) específics per obtenir la informació necessària.


SETMANA DEL 30 D'ABRIL



Aquesta setmana em familiaritzo amb els diferents tipus de test que existeixen  dins de l'àmbit de la rehabilitació penitenciaria. Em costa una mica pensar de com amb un test es pot arribar a qüestionar si una persona podrà reincidir o no o fins i tot si pot realitzar una sortida o si està preparat per la vida normal. És molt curiós igual que el RISCANVI, que us explicaré més endavant, són test que avaluen quasi el mateix, només responen unes preguntes i al final et dona el resultat. Ens aniria molt bé tenir un test, en educació, que et fes unes preguntetes i "wuala" al final el resultat ens donés la informació de quan, com, ... amb un nen/a en concret i a més et fes una adaptació, estaria força interessant. El psicòleg, em va estar explicant que hi ha un grup en la universitat, que s'encarrega d'estudiar i realitzar aquest tipus de test. Hi ha un que està fet per una universitat del País Basc.

Sexual Violence Risk-20
Un procediment d’avaluació específic basat en aquestes directrius és el Sexual Violence Risk-20 (SVR-20) (Boer, Hart, Kropp i Webster, 1997). L’SVR-20, com anomenarem a partir d’ara, és un instrument de judici professional estructurat dissenyat per l’avaluació del risc de violència sexual dels delinqüents sexuals adults. Aquest instrument va ser desenvolupat considerant les investigacions empíriques i la pràctica clínica d’un nombre de clínics experts en el camp dels factors de risc de violència sexual. L’avaluació del risc és realitzada per un expert a través d’una llista estandaritzada de factors de risc, i s’arriba a un judici de risc final mitjançant una presa de decisió estructurada. La predicció de risc que s’obté a través d’aquesta guia implica un procés continu d’avaluació, revisió i reavaluació del risc, és a dir, la predicció efectuada és circumscrita al moment temporal en què aquesta és feta.
La gestió del risc de violència implica suggerir o implementar intervencions o estratègies de per a reduir la probabilitat de violència o reincidència.
Els professionals que treballen amb delinqüents sexuals s’enfronten a una pressió creixent per part de la població perquè avaluïn amb precisió els nivells de risc i mostrin un procés de presa de decisió el més transparent possible. Un delinqüent sexual que s’etiqueta com a subjecte d’alt risc demandarà d’una supervisió comunitària molt més estricta que un subjecte que es consideri de baix risc de reincidència sexual. Per aquest motiu, una bona predicció de la reincidència sexual és necessària tant per a evitar víctimes futures com per reduir el cost institucional d’aquests subjectes i maximitzar els recursos disponibles en l’atenció als subjectes que realment ho requereixen.

El procediment d’avaluació de l’SVR-20 és de gran utilitat pràctica, atès que permet prendre decisions sobre la gestió institucional i comunitària dels delinqüents sexuals, així com reflectir els canvis produïts en els factors de risc de caràcter dinàmic: tots aquells factors individuals o socials que es poden modificar mitjançant intervencions tècniques oportunes. També es prenen en consideració els factors de risc estàtics, que serien aquells factors individuals o socials inherents als subjectes o al seu passat i per això de difícil o impossible modificació, com, per exemple, tenir un ampli historial delictiu, baix nivell intel·lectual, baix nivell socioeconòmic, etc.

Actualment, a cap dels Centres Penitenciaris de Catalunya i del conjunt de l’Estat Espanyol, s’està fent servir de manera sistemàtica aquest instrument per a avaluar el risc de reincidència sexual, entre d’altres raons, a causa que encara l’SVR-20 no ha estat validat per a mostra espanyola.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada