CONCLUSIONS

El tractament penitenciari és una eina imprescindible per avançar en la prevenció de la reincidència i en la resocialització dels delinqüents.

Amb els delictes sexuals, hi ha prou investigacions científiques que han demostrat que l’aplicació de determinats programes terapèutics disminueix significativament la reincidència.

Però és molt important, una bona coordinació entre tots, en la millora de les actuacions de les institucions implicades en la prevenció de la reincidència en delictes violents especialment greus.

No hem de deixar de banda l’atenció i l’assistència adequada a les víctimes dels delictes ha de ser una prioritat dels serveis públics, i cal que les persones que realitzin aquesta tasca tinguin la formació i la sensibilitat necessàries per dur-la a terme.

SOCIEDAD | Protocolo pionero en España

Cataluña ofrecerá la 'castración química' a 40 violadores en esta década

 

Unos 40 presos por delitos sexuales graves encarcelados en Cataluña podrán recibir, de forma voluntaria, un tratamiento farmacológico inhibidor del deseo sexual para evitar su reincidencia, en los próximos diez años en Cataluña, durante los que se prevé puedan salir con permisos penitenciarios.
La consellera de Justicia de la Generalitat, Montserrat Tura, ha presentado el "Protocolo del tratamiento farmacológico coadyuvante en la intervención de los delincuentes sexuales", que se aplicará no sólo a violadores reincidentes, sino también a condenados por pedofilia que han causado más de una víctima.
También podrán optar al tratamiento farmacológico los presos por delitos de sadismo sexual y por trastorno sádico de personalidad condenados por un delito sexual.
El Protocolo reforzará el programa ya existente de tratamiento de delincuentes sexuales, denominado SAC (sexual agressor control), que se aplica actualmente en los centros sanitarios catalanes.
Montserrat Tura ha explicado que el tratamiento farmacológico se aplicará a los internos que voluntariamente lo soliciten, un aspecto que ha considerado fundamental, y tras creerlo adecuado los equipos médicos especializados.

Actuar con previsión

Cuando falten tres años para el cumplimiento de las tres cuartas partes de la condena, el equipo de especialistas del SAC realizará una valoración y recomendará, en el caso de considerarlo conveniente, el ingreso del preso en cuestión en un centro especialista para aplicar el programa de forma más intensiva y, en última instancia, optar a la medicación farmacológica.
Por el momento, el único centro penitenciario de referencia en Cataluña será Brians 1, si bien la consellera de Justicia ha precisado que en el plazo de dos años cada provincia catalana podría tener una cárcel especializada en este tipo de tratamiento a agresores sexuales reincidentes.
El psiquiatra responsable del programa SAC estudiará cada caso siete meses antes de la previsión de salida al exterior del preso y, en caso de que su valoración sea positiva en la aplicación del tratamiento, se redactará una historia clínica en la que se mirará si no existen contraindicaciones graves para la administración de los medicamentos.
Finalmente, cuatro meses antes de la aplicación de cualquier salida de prisión se iniciará la administración de los medicamentos, que podrán ser por vía oral o inyectable.
Los medicamentos son psicoactivos, como la fluoxetina (conocida bajo el nombre comercial de Prozac), habitual en tratamientos psiquiátricos, e inhibidores hormonales como la triptolerina o la leuprolerina, que también se usan para luchar contra el cáncer de próstata y la pubertad precoz. En el caso de la supresión hormonal, el tratamiento es reversible y persiguen disminuir la líbido.
Tura ha sido clara y contundente, por otra parte, a la hora de afirmar que los presos que opten por este tipo de tratamientos con fármacos "no obtendrán beneficios penitenciarios" y que este extremo consta explícitamente en el citado Protocolo.
Por el contrario, si un preso los abandona o manipula al salir de permiso, las autoridades penitenciarias tendrán este hecho en cuenta aunque "no se debería aplicar una acción disciplinaria", ha puntualizado.
Tras el cumplimiento de la condena, las personas que hayan seguido uno de estos tratamientos deberán continuar con los mismos en los centros de salud mental de la red sanitaria.

Contrastado, pero no infalible

La consellera ha recordado que los fármacos, aunque han obtenido buenos resultados en países en los que ya se aplican, como Bélgica, Suiza, Suecia y Gran Bretaña, no pueden garantizar que desaparezca del todo el riesgo de reincidencia de los violadores.
Este Protocolo de aplicación de los fármacos inhibidores sexuales, pionero en España, es una de las medidas acordadas el pasado año por un comité de expertos, que también defendieron la libertad vigilada así como la creación de un bando de datos con muestras de ADN.

EL MUNDO

Violadores. Programa SAC: Prevencion de recaidas por raulespert

Violencia sexual. Programa SAC: Empatia por raulespert

FASE 4

Durant aquesta fase hem treballat el RISCANVI i diferents proves que se li realitzen per valorar des de l'intel·ligència fins la incidència de reincidència. 

Aquesta fase també he pogut observar i gaudir de diferents tipus de teràpia que fan amb ells. Tot això entra dins del programma SAC. Com:

• Entrevistes individuals.
• Teràpia grupals, amb diferents interns del mateix mòdul: És important generar un ambient agradable, per així, poder tenir i sentir la confiança suficient per expressar el que hom pensa, sense la preocupació del menyspreu dels altres. Un ambient de reflexió constant. Hem de ser conscients
  que un centre penitenciari, on molt sovint es fan activitats pel simple interès de
  pujar de nivell, mantenir-se al mateix nivell, o d’altres, més per obligació que per
  interès… és complicat crear aquest sentiment i vincle. Els interns han de mostrar capacitat de reflexió, respecte, interès i força constància en tot allò que fan i se’ls demana.
• Teràpia grupal amb altres presons.

EL PSICOPEDAGOG A LA PRESÓ

És un professional compromès amb la transformació dels coneixements, l'afirmació dels valors que propicien la convivència i la justícia promovent la formació d'individus solidaris en els social, participatius i tolerants en el polític, productius en l'econòmic, respectuosos dels drets humans i conscients del valor de la natura. Cerca una educació de qualitat, exigent segons les possibilitats de cada un, que prepara per a la vida. Exigeix ser honest, constructor de la pau, tenir responsabilitat i dedicació a la feina.

PROTECCIÓ AL MENOR: Es treballa en prevenció, detecció i rehabilitació de nens i adolescents en risc social.

DESENVOLUPAMENT COMUNITARI: S'actua en equips interdisciplinaris per a la protecció de la família, la maternitat, els discapacitats, la infància, joventut i vellesa.

ALTRES FUNCIONS

• Ser gestor d'aprenentatges constructius en alumnes amb intervencions individuals i grupals.
• Assessorament a autoritats i institucions.· Orientació educacional.
• Orientació vocacional - ocupacional.
• Diagnòstic, orientació i tractament del procés d'aprenentatge del pacient neurològic, genètic, psiquiàtric, Geronte, etc.
• Detecció i accions interdisciplinàries davant de situacions de violència i maltractament, trastorns de l'alimentació, addiccions a substàncies.

CAS 3

TERCER CAS: 12 ANYS

Home on durant totes les entrevistes que tinc amb ell tremola molt. Diagnosticat de esquizofrènia, on el seu delicte és abús sexuals amb varis infants, amb fel·lacions. Li pregunto si va ser feliç en la seva infància, i em diu un NO “roturn”. M’explica que va passar una infància terrorífica, va ser abusat pel seu pare ( li introduïa el penis per la boca i li penetrava de manera anal), a partir dels set anys. Això va durar uns quants anys. Mentres això passava, van haver maltractaments a la seva mare, davant d’ell, i a més l’obligava beure alcohol, perquè no fos conscient del que li feia. Amb això va arribar a ser enòlic, molt important. Al cap de quatre anys, el van tenir que ingressar, en un sanatori. Va practicar la indigència, es va drogar, ... Ho va passar molt malament. Entra per primera vegada a la presó, als setze anys, per robar, i perquè?? li pregunto jo: - “PARA SOBREVIVIR Y HUIR”. Aquí comença una carrera constant per ingressar a la presó. No va anar a l’escola, no sap ni llegir, ni escriure, i el seu QI és molt baix. És una persona molt infantil, quan li pregunto que vol fer quan sortir, ell contesta: -“IR A LA FERIA; COMER CHUCHES Y VER DIBUJOS ANIMADOS”, és com si el món se li hagués parat amb els set anys. També opina que no vol marxar de la presó, que quan sorti, robarà per poder tornar a entrar. Encara que, està tranquil ja que li queden set anys. Té algun amic a la presó, però tinc entes que el tracten com si fos un nen petit. La presó li ha donat l’oportunitat d’estar tranquil i feliç, com diu ell: “ AQUI TENGO COMIDA, CAMA, AMIGOS, ME TRATAN CON CARIÑO, ME ESTAN ENSENYANDO A LEER, ME SIENTO QUERIDO Y NO ME QUIERO IR DE AQUI”. Encara que la seva felicitat total, va arribar quan va morir, fa cinc anys, el seu pare.

OBSERVACIÓ A TENIR EN COMPTE

Hola a tothom:

Us haureu adonat que les fases no coincideixen amb les dates. Ja que vaig fent de tot una mica. Segons les setmanes, segons la institució, ja que a vegades a causa de les demandes hem de fer una o altra cosa.

El treball del psicòleg, és molt divers. I a més, amb la crisis que estem passant, retallades, canvis d’horari, estan una mica amb embolic. Però més que res el “lio” de dates que podreu observar.

TRACTAMENT

El tractament psicològic a les presons consta fonamentalment de l'organització de les sessions d'assessorament psicopedagògic, de la psicoteràpia grupal així com de la teràpia de conducta. L'avaluació ha de ser individual i mitjançant observació directa del comportament del pres. Tot això donarà a l'equip tècnic raons suficients per a "classificar" el detingut en un dels règims i graus així com de tenir en compte la voluntarietat del pres a l'hora d'acudir a teràpia o realitzar les diferents activitats que es facin al recinte.

És important comentar el treball sobre l'acompanyament psicosocial en interns de centres penitenciaris. El seu treball es basa en l'afrontament a l'empresonament, acompanyament i suport del pres en els moments solitaris i difícils en els quals es troben, atenció i seguiment de l'estat emocional, suport a mares i els seus fills petits o en les seves visites.

FASE 3 Observar i participar en exploracions diagnòstiques per identificar aquells aspectes que es pretenen explorar en funció de la demanda rebuda i quins són els instruments (proves i tests) específics per obtenir la informació necessària.

SETMANA DEL 30 D'ABRIL

Aquesta setmana em familiaritzo amb els diferents tipus de test que existeixen  dins de l'àmbit de la rehabilitació penitenciaria. Em costa una mica pensar de com amb un test es pot arribar a qüestionar si una persona podrà reincidir o no o fins i tot si pot realitzar una sortida o si està preparat per la vida normal. És molt curiós igual que el RISCANVI, que us explicaré més endavant, són test que avaluen quasi el mateix, només responen unes preguntes i al final et dona el resultat. Ens aniria molt bé tenir un test, en educació, que et fes unes preguntetes i "wuala" al final el resultat ens donés la informació de quan, com, ... amb un nen/a en concret i a més et fes una adaptació, estaria força interessant. El psicòleg, em va estar explicant que hi ha un grup en la universitat, que s'encarrega d'estudiar i realitzar aquest tipus de test. Hi ha un que està fet per una universitat del País Basc.

Sexual Violence Risk-20

Un procediment d’avaluació específic basat en aquestes directrius és el Sexual Violence Risk-20 (SVR-20) (Boer, Hart, Kropp i Webster, 1997). L’SVR-20, com anomenarem a partir d’ara, és un instrument de judici professional estructurat dissenyat per l’avaluació del risc de violència sexual dels delinqüents sexuals adults. Aquest instrument va ser desenvolupat considerant les investigacions empíriques i la pràctica clínica d’un nombre de clínics experts en el camp dels factors de risc de violència sexual. L’avaluació del risc és realitzada per un expert a través d’una llista estandaritzada de factors de risc, i s’arriba a un judici de risc final mitjançant una presa de decisió estructurada. La predicció de risc que s’obté a través d’aquesta guia implica un procés continu d’avaluació, revisió i reavaluació del risc, és a dir, la predicció efectuada és circumscrita al moment temporal en què aquesta és feta.

La gestió del risc de violència implica suggerir o implementar intervencions o estratègies de per a reduir la probabilitat de violència o reincidència.

Els professionals que treballen amb delinqüents sexuals s’enfronten a una pressió creixent per part de la població perquè avaluïn amb precisió els nivells de risc i mostrin un procés de presa de decisió el més transparent possible. Un delinqüent sexual que s’etiqueta com a subjecte d’alt risc demandarà d’una supervisió comunitària molt més estricta que un subjecte que es consideri de baix risc de reincidència sexual. Per aquest motiu, una bona predicció de la reincidència sexual és necessària tant per a evitar víctimes futures com per reduir el cost institucional d’aquests subjectes i maximitzar els recursos disponibles en l’atenció als subjectes que realment ho requereixen.

El procediment d’avaluació de l’SVR-20 és de gran utilitat pràctica, atès que permet prendre decisions sobre la gestió institucional i comunitària dels delinqüents sexuals, així com reflectir els canvis produïts en els factors de risc de caràcter dinàmic: tots aquells factors individuals o socials que es poden modificar mitjançant intervencions tècniques oportunes. També es prenen en consideració els factors de risc estàtics, que serien aquells factors individuals o socials inherents als subjectes o al seu passat i per això de difícil o impossible modificació, com, per exemple, tenir un ampli historial delictiu, baix nivell intel·lectual, baix nivell socioeconòmic, etc.

Actualment, a cap dels Centres Penitenciaris de Catalunya i del conjunt de l’Estat Espanyol, s’està fent servir de manera sistemàtica aquest instrument per a avaluar el risc de reincidència sexual, entre d’altres raons, a causa que encara l’SVR-20 no ha estat validat per a mostra espanyola.

Què fan els psicòlegs de penitenciaria?

1. Informes pel jutjat
2. Informes per secretària
3. Informes per la Junta. La junta es reuneix un dia a la setmana i presenten:
1. Les classificacions (Graus, on els situem ?)  La classificació es converteix en l'eix sobre el qual gira el compliment de la pena privativa de llibertat. La classificació està constituïda pel conjunt d'actuacions administratives sobre un intern que culmina amb una resolució assignant-li l'estatut jurídic que s'aplicarà al penat per al compliment de la pena privativa de llibertat. La Classificació inicial pot ser modificada, i en general ho és en la majoria dels casos, progressant o tornant al reu en el grau penitenciari, segons la seva evolució en el tractament.
   
   Hi ha quatre graus :

·          El primer grau: Les circumstàncies que poden donar lloc a que un pres sigui classificat en primer grau són la seva perillositat o la seva falta d'adaptació als règims ordinari i obert. El intern romandrà en aquest règim pel temps necessari fins que desapareguin o disminueixin les raons o circumstàncies que van motivar aquesta classificació.

·         El segon grau : Llevat que concorrin circumstàncies especials que obliguin a classificar a un intern en primer o tercer grau, normalment serà classificat en segon grau o règim ordinari. Aquest règim també s'aplica als penats sense classificar, als detinguts i als presos preventius.
A BRIANS II són els tipus d’interns que es troben.

·         El tercer grau:  Es configura com un règim de semillibertat i dins d'ell es pot distingir entre el règim obert pròpiament dit i el règim obert restringit que s'aplica quan concorren determinades circumstàncies i es configura amb l'objectiu d'ajudar l'intern a buscar un mitjà de subsistència per al futur, sent una situació intermèdia entre el segon i el tercer grau. Dormen a la presó.

·         El quart grau: són els que estan amb llibertat condicional, només tornen a la presó uns dies determinats a la hora citada, com una citació judicial.

2. Les progressions dels graus ( si progressen o no)
3. Reunions, coordinacions amb tot l’equip multidisciplinari i amb el cap d’àrea.
4. Atenció grupal: Programa SAC
5. Atenció individualitzada: que pot ser a petició dels interns o dels psicòlegs.

QUÈ ÉS UN DELINQÜENT?

Si volem ser simples i clars, un delinqüent és una persona que ha comès un delicte, per tant, que ha tingut una conducta que es desvia del que és permès pel Codi Penal. Així doncs, aquesta persona ha realitzat un o més actes que són refusats per la societat i que es denominen conductes antisocials.

La paraula delinqüent procedeix de delicte. Delicte és la conducta antijurídica presa davant d’una situació, és a dir, en contra del què està permès i escrit en els nostres drets; delinquir en seria l’acció. La paraula delicte deriva del verb llatí delinquere, i significa apartar-se del bon camí, allunyar-se del què la llei determina com a correcte.

De delictes n’hi ha molts. A continuació es presenten els diferents delictes declarats avui en dia:

Delictes contra la vida

Delictes contra l’honor

Delictes contra la llibertat i indemnitat sexual

Delictes contra la llibertat

Delictes contra la intimitat

Delictes contra la propietat

Delictes contra la seguretat dels mitjans de transport i comunicació

Delictes contra la seguretat pública

Delictes contra la salut pública

Delictes ecològics

Delictes contra l’ordre de les famílies

Delictes contra l’ordre públic

Delictes contra la seguretat nacional

Delictes contra l’administració pública

Delictes contra l’administració de justícia

Delictes contra la fe pública

Delictes internacionals

Delinquir porta a l’existència de la delinqüència. La delinqüència és un problema social que ha existit sempre en totes i cada una de les cultures, països, societats, etc., i avui en dia se’n fa més ressò a través dels mitjans de comunicació.

És una REALITAT SOCIAL que canvia en la mesura que aquesta canvia i posa uns límits conductuals diferents.

El comportament delictiu s’ha estudiat des de diferents ciències i àmbits professionals fins arribar a la creació d’una diplomatura, com és la de criminologia, que es centra en aquesta realitat.