SETMANA DEL 30 i 7 D'ABRIL /MAIG

CAS 2

SETMANA DEL 16 I 23 D'ABRIL

SEGON CAS: 6 ANYS

  

Home jove, el seu delicte va ser: exhibicionisme a 11 víctimes, sense intent de violació, però si va intentar que elles li fessin el mateix ( va demanar en alguna ocasió que li ensenyessin els pits, ...). Està molt penedit dels successos, i encara que si és conscient del que va fer, no recorda ni com va arribar, ni quina hora era, ni com ho va fer. Però quan li pregunto si recorda la cara d’alguna víctima, ell respon que si. M’explica com va ser la seva infància i joventut, es veu una persona molt desgraciada, amb molt desitjos d’agradar a la resta del món. Considera que era molt lleig, i que no va triomfar ni en l’amor, ni en els estudis. En el moment que va delictir, ell ja estava amb una noia, confessa que tenien molts problemes en les relacions sexuals, i el més important que no es comunicaven gaire. Ell diu, que no s’atrevia a explicar-li segons quines coses. Era introvertit, no li explicava res als seus pares, ni els seus propis neguits. La presó li ha donat seguretat, considera que ha canviat molt, el seu caràcter, és molt més obert, comença a saber com enfrontar-se amb les seves pors, ara té eines i estratègies. La relació amb la seva parella ha canviat molt, com diu ell: “AHORA HABLAMOS”. Li queden dos anys, i té una visió molt positiva de la sortida de presó.

 

CAS1

SETMANA DEL 2 I 9 D'ABRIL

PRIMER CAS: 20 ANYS

Home de 41 anys, on el seu delicte és de 17 agressions sexuals amb algunes amb violació. És un home amb un problema psiquiàtric. Ell té la culpa de tot, cada matí, quan es mira al mirall, veu un home que no vol veure, pensa sovint en les víctimes i li mortifica. Durant les entrevistes, es mostra molt nerviós, i m’expressa que per culpa de remoure el passat, durant aquestes setmanes ha necessitat un reajustament de la medicació. És veu una persona dèbil, té la necessitat constant que li diguin que ho fa tot molt bé. Té sentiments de suïcidi. Expressa en varies ocasions que no descarta la idea d’arribar a suïcidar-se. En la presó ha trobat una oportunitat de sortida del gran problema que té. Ara sap expressar els seus sentiments, ell mateix diu que abans es veia una persona molt submisa, sempre feia el que li deien que fes. A part a casa va rebre una educació militar molt estricta.

EXPEDIENT

SETMANA DEL 26 DE MARÇ

CONTINGUT.
Els diversos elements que componen l’expedient personal de l'intern són els següents:

La portada.
És una carpeta de cartolina. Sobre la portada s’anota el nom i cognoms de l'intern, així com el seu número d’identificació sistemàtica (NIS). També hi ha espai reservat per anotar el nom del centre que obre l’expedient, sempre que aquest no vingui ja prèviament imprès.
Al revers de la portada s’afegeix un full amb un breu resum de la situació processal, penal i penitenciària en el qual consten les dates de presó, nombre i classe de procediment, jutjat, delictes, dates de compliment, condemnes presons preventives, dates d'inici de compliment i dates d’inici de redempció.

Les dades d’identificació i filiació.
Es tracta de l’anomenada full de filiació. Hi consten:
Dades identificatives de la persona: Nom i cognoms de l'intern, altres noms pel que és conegut l'intern, DNI o passaport o número targeta TIR - targeta interior de residents per a interns musulmans nascuts a Ceuta o Melilla i no han tramitat, en el seu moment, la nacionalitat espanyola -, nacionalitat, noms dels pares, data i lloc de naixement, localitat i domicili de residència, professió, estat civil, fills i estudis realitzats.
Senyals particulars: cicatrius, taques, tatuatges ...

Antecedents penitenciaris: anteriors ingressos en aquest o altre CP

Ressenya dactilar: Impressió digital del polze dret amb fórmula i subfórmula dactiloscòpica.

Ressenya fotogràfica.
Es recullen a més altres dades que, si s’escau puguin tenir interès com a nom i domicili o telèfon de persona que en cas de necessitat pugui posar-se en contacte al Centre Penitenciari, hora d’ingrés ...
Aquest full de signar el subdirector de règim amb el vistiplau del director.

El full de vicissituds:
De tots els documents o escrits relatius a l'intern que componen el seu expedient es fan anotacions breus en els fulls de vicissituds. Aquests fulls componen la part de l’expedient de la qual s’obté la màxima informació en el menor temps. Cal que aquestes estiguin actualitzades amb totes i cadascuna de les incidències que ocorrin en la vida de l'intern figurant els canvis de situacions i circumstàncies a què es refereixen els documents.
Són de tres classes i el seu ús depèn que els canvis de situacions a anotar-hi afectin la relació jurídica de l'intern amb l’autoritat judicial o administrativa:
- Full de vicissituds preventives: De color rosa.
- Full de vicissituds penades: De color groc.
- Full de vicissituds penitenciàries: De color blau.
En cadascuna dels fulls es realitzen les corresponents anotacions o diligències corresponents a situacions de l'intern o canvis de les mateixes que corresponguin a la situació processal, penal o penitenciària.
Es pot definir la diligència com tota manifestació de coneixement que, de forma escrita, es fa en les diferents fulls de vicissituds d’un expedient, per ella es reflecteix la constatació d’un fet, la dació en compte de la recepció d’un document o totes dues coses alhora:
- Constatació d’un fet: Amb això es posa de manifest la necessitat de fixar expressió d’un fet determinat, per exemple, l'ingrés voluntari a complir condemna.
- Constatació de la recepció d’un document: Tot document que es rebi al CP i afecti la relació jurídica de l'intern serà anotat, per exemple, recepció d’autorització de permís de sortida.
- Constatació de les dues coses alhora, per exemple, ingrés d’un intern a complir condemna (el fet) i recepció del testimoni de sentència (el document).
Les anotacions o diligències que han de constar en cada un dels fulls de vicissituds s’enumeren a continuació, això sense perjudici que les que s’exposen no tinguin caràcter taxatiu:
a) Full de vicissituds preventives: de color rosa.
- Ingressos de detinguts o presos.
- Legalització de situacions.
- Noves responsabilitats.
- Transformacions de procediments.
- Acumulacions de procediments.
- Canvis d’autoritat.
- Revisió i resum de situació.
- Citacions a diligències i judicis.
- Sortides a diligències i judicis.
- Passi a penat.

- Llibertats retingudes i excarcerades.
b) Full de vicissituds penades: de color groc.
- Ingrés de penats.
- Recepció de testimonis de sentència i liquidacions de condemna.
- Inici de compliment de condemna.
- Noves responsabilitats penades.
- Rectificacions de liquidacions de condemna.
- Proposta i aprovació de refosa de condemnes.
- Acumulació de condemnes.
- Llibertat condicional i definitiva.
- Revocació de llibertat condicional.
c) Full de vicissituds penitenciàries: de color blau.
- Ingressos procedents d’altres centres.
- Ordres de trasllat.
- Trasllats.
- Propostes i assignacions de grau de tractament i CP de destinació.
- Nomenament de destinació en el C.P.
- Propostes i aprovacions de redempció.
- Recompenses.
- Sancions disciplinàries i cancel·lació.
- Remissió d'instàncies.
- Propostes, autoritzacions i sortides de permisos de sortida.
- Altres sortides de l’establiment Penitenciar

FASE 2 Conèixer quins casos s’atenen i quines estratègies s’utilitzen per fer-ne el seguiment, i col•laboració

SETMANA DEL 19 I 26 DE MARÇ

Començo amb la lectura dels expedients dels casos, que jo treballaré. L’expedient personal dels interns és un conjunt d’anotacions i documents, sobre els interns tenen dret a la informació que permet conèixer la identitat de l’intern, el contingut de la seva relació jurídica, passada i present, amb les autoritats judicials i l'administratives penitenciàries.

QUÈ SÓN ELS EQUIPS DE TRACTAMENT?

Tal i com diu l’article 59.1 de la Llei Orgànica General Penitenciària consisteix en el conjunt d’activitats directament dirigides a aconseguir la reeducació i la reinserció social dels penats.

L’objectiu d’aquest tractament penitenciari és segons l’article 59.2 de la Llei Orgànica General Penitenciària aconseguir que l’intern pugui convertir-se en una persona capaç de viure respectant la Llei. L’article diu el següent: Article 59.2 “Pretén fer de l’intern una persona amb la intenció i capacitat de viure respectant la Llei penal”. Tots aquests tractaments que s’ofereixen als interns els fan de manera voluntària. No poden obligar a ningú a fer res quevagi en contra de la seva voluntat per molt que ho necessiti. No se’ls pot obligar a fer un programa que potser necessiten, però ells no ho veuen. Llavors se’ls intenta dirigir cap a aquell programa més adequat.

Els equips de tractament són tots els grups de persones que duen a terme programes de rehabilitació, juntament amb aquelles que fan que es puguin dur a terme. Els equips de tractament són sempre equips multidisciplinaris, formats per persones de diferents disciplines: psicòlegs, juristes, educadors socials, treballadors socials, mestres i pedagogs.

Es tracta d’un treball en equip i les decisions que es prenen també son un acord conjunt. En els equips penitenciaris, cada persona que li integra aporta el seu coneixement sobre la seva disciplina. D’aquesta manera parlen sobre els casos, sobre els individus i treballen allò que els ajudarà a rehabilitar-se. Entre tot l’equip han d’extreure conclusions, prendre decisions i orientar els interns que controlen cap a una bona reeducació.

La forma de treball que duen a terme és que cada equip de tractament té assignat un nombre d’interns. Aquests interns estan separats entre ells per mòduls, que s’organitzen segons el delicte que han comès, la seva personalitat, els seus comportaments o qualsevol altre sistema que cregui convenient el centre penitenciari. Depenent del centre se’n farà servir un o un altre de la manera que li sigui més fàcil treballar. Normalment, però, s’organitzen els presos segons diferents mòduls.

Els mòduls es poden classificar de moltes maneres; ja siguin mòduls de toxicomania, mòduls amb els presos més conflictius, mòduls segons la durada de les condemnes, mòduls per delictes violents, mòduls per als agressors sexuals, entre molts d’altres. Tots aquests mòduls treballen per separat i els interns que en formen part seran lliures per decidir si volen participar en un programa o no. Sempre ens podem trobar en casos que els presos no vulguin participar en un programa tot i que aquest s’ajusti molt al seu perfil i els pugui ajudar molt; tot i així no se’ls pot obligar a dur-lo a terme.

BRIANS 2

BRIANS 2

El Centre Penitenciari Brians 2 se situa en una zona propera a nuclis de població consolidats, però suficientment allunyada, amb una bona xarxa de comunicacions i fàcil  accessibilitat, tant des de Barcelona com des de la resta de Catalunya i d’altres centres penitenciaris.

Està situat al costat del Centre Penitenciari Brians 1, en el terme municipal de Sant Esteve Sesrovires, una localitat de 18,57 quilòmetres quadrats amb 6.485 habitants, situada al nord de la comarca del Baix Llobregat. Més concretament, Brians 2 se situa geogràficament en una depressió de la vall del Llobregat, a prop del polígon industrial de Sesrovires i enmig de terrenys d’ús rural i agrícola. Aquesta zona del Baix Llobregat, situada a uns 40 quilòmetres de Barcelona, disposa de bones comunicacions. Per una banda, l’autovia A-2, l’autopista A-7 i la carretera local B-224. Per l’altra, la línea Barcelona-Igualada dels Ferrocarrils de la Generalitat, i la línia de Barcelona- Martorell-Vilafranca del Penedès, de Renfe, a més de línies regulars d'autobusos. Així mateix, el Centre Penitenciari Brians 2 està situat a prop de la ciutat de Martorell, capital de la comarca i cap de partit judicial.

De concepció modular i polivalent, vol esdevenir un equipament modern quant a l’organització funcional, orientada, sobretot, a la relació entre els professionals i treballadors de la funció penitenciària i els interns per facilitar-ne la rehabilitació i reinserció. La filosofia arquitectònica i funcional del Centre ha estat pensada amb l’objectiu que les persones internes disposin d’un primer espai de referència, que esdevé el conjunt del mòdul residencial i, en segon lloc, la pròpia cel·la com a espai més íntim. Per tant, aquest conjunt constitueix la unitat bàsica de vida dels interns. Cada mòdul residencial té una capacitat de 108 places, L’optimització dels espais i recursos comuns, com les àrees educativa, esportiva, formativa i cultural, que han estat concebudes com a escenaris d’interrelació entre els mateixos interns i entre aquests i el personal de l’equipament.

FASE 1 Presentació al nou mòdul nou de pràctiques

SETMANA DEL 12 DE MARÇ

Ja he pres contacte amb l'àmbit penitenciari, ja el coneixia per les anteriors practiques. Els mòduls funcionen més o menys iguals. Tenen molts aspectes en comú, els altres aspectes són els propis del delicte.
Parlem el psicòleg i jo sobre la feina que jo faré, dóna l'opinió sobre la meva intervenció. Aquesta setmana no baixem al mòdul, però ara us situaré d'on estic i quina és la feina que jo realitzaré.

*Una cosa vull dir, penseu que el meu lloc és molt difícil, hi ha aspectes que no podré explicar en aquest blog, ja que darrera d'un intern hi ha molta família, ell mateix, personal de justícia i la o les pròpies víctimes.